Porte tota la nit fora del llit, a banda que és gèlid té unes taques gegants, he anat a recepció i tots els llençols estàn bruts, menuda m*! No li done ni una estrella. Mare meua les quatre del matí i jo escrivint, semble boix i aquest viatge també ho sembla. El Sol està eixint vaig a fer la bossa i anar-me'n d'ací.

Dia quinze hui sembla un bon dia per a viatjar, el cel esta tot ras i no n'hi han signes de gel al carrer Doncs, vinga! Cap a Onati! I ara agafe, faig un canvi de sentit i després... NO POT SER! Ara m'he perdut ? però quin viatge és aquest?
Més tard després de configurar altra vegada el GPS, vaig arribar a Onati (Música celestial), i després de passar uns camins de pedres preciosos vaig arribar al manicomi, un edifici imponent, fet de pedres blanques, però ara deteriorat ple d'heures i de molsa, però el pitjor de tot, la façana està destrossada i ja veré les cambres dels pacients.

Al poble m'han dit que abans de construir el manicomi era un hospital de campanya de la guerra civil i això no m'agrada rés, em tremolen les cames quan escolte parlar dels fantasmes i "poltergeists". Ja sé ón s'encontra el manicomi, demà començaré les exploracions.

 El Manicomi dels Bojos .

Hui és dia tretze, el meu càrrec com a detectiu aquesta vegada pot ser mortal i tinc molta por

El cap estava una mica cabrejat (llavors m'ha manat aquest treball com a penitència per allò de l'altre dia?). Estic anant amb el cotxe cap a el país basc, tremolant a cada tanca publicitària que veig, pensant, un manicomi tancat dels anys setanta això no podria acabar bé.

Són les dotze del matí i ahir a la nit no vaig poder dormir com déu mana, qun arrive a Osca agafaré llit a qualsevol hotel proper a l'autovia fins a Onati, aquest petit poble està prop del meu destí, bó no sé perquè estic escrivint ara he de dormir, bona nit estimat diari.

Per fi he pogut dormir d'una manera continuada, al menys unes horetes de res, agafe el cotxe i me'n vaig. Bé ja estic a cinquanta quilòmetres, però desfortunis de la vida el meu cotxe s'ha parart en la meitat de l'autovia, vaja semaneta!.

Aquest home es un cap de suro, l'he dit tres vegades que son Gonzalo i que vaig cridar a la grua. Bo ara estic esperant al mecànic demà escriure altra vegada, savia que hauria d'haver agafat  el cotxe de sustitució.